atavellar - verb

a·ta·ve·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
atavello
atavelles
atavella
atavellem
atavelleu
atavellen
atavellava
atavellaves
atavellava
atavellàvem
atavellàveu
atavellaven
atavellí
atavellares
atavellà
atavellàrem
atavellàreu
atavellaren
atavellaré
atavellaràs
atavellarà
atavellarem
atavellareu
atavellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
atavellaria
atavellaries
atavellaria
atavellaríem
atavellaríeu
atavellarien
atavelli
atavellis
atavelli
atavellem
atavelleu
atavellin
atavellés
atavellessis
atavellés
atavelléssim
atavelléssiu
atavellessin

atavella
atavelli
atavellem
atavelleu
atavellin
Infinitiuatavellar
Gerundiatavellant
Participi
atavellatatavellada
atavellatsatavellades

Flexionat com: parlar

forma nominal : atavellament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana