assolar - verb

as·so·lar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
assolo
assoles
assola
assolem
assoleu
assolen
assolava
assolaves
assolava
assolàvem
assolàveu
assolaven
assolí
assolares
assolà
assolàrem
assolàreu
assolaren
assolaré
assolaràs
assolarà
assolarem
assolareu
assolaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
assolaria
assolaries
assolaria
assolaríem
assolaríeu
assolarien
assoli
assolis
assoli
assolem
assoleu
assolin
assolés
assolessis
assolés
assoléssim
assoléssiu
assolessin

assola
assoli
assolem
assoleu
assolin
Infinitiuassolar
Gerundiassolant
Participi
assolatassolada
assolatsassolades

Flexionat com: parlar

forma nominal : assolament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana