arraulir - verb

ar·rau·lir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
arrauleixo
arrauleixes
arrauleix
arraulim
arrauliu
arrauleixen
arraulia
arraulies
arraulia
arraulíem
arraulíeu
arraulien
arraulí
arraulires
arraulí
arraulírem
arraulíreu
arrauliren
arrauliré
arrauliràs
arraulirà
arraulirem
arraulireu
arrauliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
arrauliria
arrauliries
arrauliria
arrauliríem
arrauliríeu
arraulirien
arrauleixi
arrauleixis
arrauleixi
arraulim
arrauliu
arrauleixin
arraulís
arraulissis
arraulís
arraulíssim
arraulíssiu
arraulissin

arrauleix
arrauleixi
arraulim
arrauliu
arrauleixin
Infinitiuarraulir
Gerundiarraulint
Participi
arraulitarraulida
arraulitsarraulides

Flexionat com: servir

forma nominal : arrauliment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana