amanir - verb

a·ma·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
amaneixo
amaneixes
amaneix
amanim
amaniu
amaneixen
amania
amanies
amania
amaníem
amaníeu
amanien
amaní
amanires
amaní
amanírem
amaníreu
amaniren
amaniré
amaniràs
amanirà
amanirem
amanireu
amaniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
amaniria
amaniries
amaniria
amaniríem
amaniríeu
amanirien
amaneixi
amaneixis
amaneixi
amanim
amaniu
amaneixin
amanís
amanissis
amanís
amaníssim
amaníssiu
amanissin

amaneix
amaneixi
amanim
amaniu
amaneixin
Infinitiuamanir
Gerundiamanint
Participi
amanitamanida
amanitsamanides

Flexionat com: servir

forma nominal : amaniment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana