alentir - verb

a·len·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
alenteixo
alenteixes
alenteix
alentim
alentiu
alenteixen
alentia
alenties
alentia
alentíem
alentíeu
alentien
alentí
alentires
alentí
alentírem
alentíreu
alentiren
alentiré
alentiràs
alentirà
alentirem
alentireu
alentiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
alentiria
alentiries
alentiria
alentiríem
alentiríeu
alentirien
alenteixi
alenteixis
alenteixi
alentim
alentiu
alenteixin
alentís
alentissis
alentís
alentíssim
alentíssiu
alentissin

alenteix
alenteixi
alentim
alentiu
alenteixin
Infinitiualentir
Gerundialentint
Participi
alentitalentida
alentitsalentides

Flexionat com: servir

forma nominal : alentiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana