transitiu; intransitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
afronto afrontes afronta afrontem afronteu afronten | afrontava afrontaves afrontava afrontàvem afrontàveu afrontaven | afrontí afrontares afrontà afrontàrem afrontàreu afrontaren | afrontaré afrontaràs afrontarà afrontarem afrontareu afrontaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
afrontaria afrontaries afrontaria afrontaríem afrontaríeu afrontarien | afronti afrontis afronti afrontem afronteu afrontin | afrontés afrontessis afrontés afrontéssim afrontéssiu afrontessin | afronta afronti afrontem afronteu afrontin |
Infinitiu | afrontar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | afrontant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : afrontament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana