afermar - verb

a·fer·mar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
afermo
afermes
aferma
afermem
afermeu
afermen
afermava
afermaves
afermava
afermàvem
afermàveu
afermaven
afermí
afermares
afermà
afermàrem
afermàreu
afermaren
afermaré
afermaràs
afermarà
afermarem
afermareu
afermaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
afermaria
afermaries
afermaria
afermaríem
afermaríeu
afermarien
afermi
afermis
afermi
afermem
afermeu
afermin
afermés
afermessis
afermés
aferméssim
aferméssiu
afermessin

aferma
afermi
afermem
afermeu
afermin
Infinitiuafermar
Gerundiafermant
Participi
afermatafermada
afermatsafermades

Flexionat com: parlar

forma nominal : afermament, afermat

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana