afalconar - verb

a·fal·co·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
afalcono
afalcones
afalcona
afalconem
afalconeu
afalconen
afalconava
afalconaves
afalconava
afalconàvem
afalconàveu
afalconaven
afalconí
afalconares
afalconà
afalconàrem
afalconàreu
afalconaren
afalconaré
afalconaràs
afalconarà
afalconarem
afalconareu
afalconaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
afalconaria
afalconaries
afalconaria
afalconaríem
afalconaríeu
afalconarien
afalconi
afalconis
afalconi
afalconem
afalconeu
afalconin
afalconés
afalconessis
afalconés
afalconéssim
afalconéssiu
afalconessin

afalcona
afalconi
afalconem
afalconeu
afalconin
Infinitiuafalconar
Gerundiafalconant
Participi
afalconatafalconada
afalconatsafalconades

Flexionat com: parlar

forma nominal : afalconament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana