adunar - verb

a·du·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
aduno
adunes
aduna
adunem
aduneu
adunen
adunava
adunaves
adunava
adunàvem
adunàveu
adunaven
aduní
adunares
adunà
adunàrem
adunàreu
adunaren
adunaré
adunaràs
adunarà
adunarem
adunareu
adunaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
adunaria
adunaries
adunaria
adunaríem
adunaríeu
adunarien
aduni
adunis
aduni
adunem
aduneu
adunin
adunés
adunessis
adunés
adunéssim
adunéssiu
adunessin

aduna
aduni
adunem
aduneu
adunin
Infinitiuadunar
Gerundiadunant
Participi
adunatadunada
adunatsadunades

Flexionat com: parlar

forma nominal : adunació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana