cagar - verb

ca·gar

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
cago
cagues
caga
caguem
cagueu
caguen
cagava
cagaves
cagava
cagàvem
cagàveu
cagaven
caguí
cagares
cagà
cagàrem
cagàreu
cagaren
cagaré
cagaràs
cagarà
cagarem
cagareu
cagaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
cagaria
cagaries
cagaria
cagaríem
cagaríeu
cagarien
cagui
caguis
cagui
caguem
cagueu
caguin
cagués
caguessis
cagués
caguéssim
caguéssiu
caguessin

caga
cagui
caguem
cagueu
caguin
Infinitiucagar
Gerundicagant
Participi
cagatcagada
cagatscagades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : cagada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana