superposar - verb

su·per·po·sar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
superposo
superposes
superposa
superposem
superposeu
superposen
superposava
superposaves
superposava
superposàvem
superposàveu
superposaven
superposí
superposares
superposà
superposàrem
superposàreu
superposaren
superposaré
superposaràs
superposarà
superposarem
superposareu
superposaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
superposaria
superposaries
superposaria
superposaríem
superposaríeu
superposarien
superposi
superposis
superposi
superposem
superposeu
superposin
superposés
superposessis
superposés
superposéssim
superposéssiu
superposessin

superposa
superposi
superposem
superposeu
superposin
Infinitiusuperposar
Gerundisuperposant
Participi
superposatsuperposada
superposatssuperposades

Flexionat com: parlar

forma nominal : superposició

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana