santificar - verb

san·ti·fi·car

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
santifico
santifiques
santifica
santifiquem
santifiqueu
santifiquen
santificava
santificaves
santificava
santificàvem
santificàveu
santificaven
santifiquí
santificares
santificà
santificàrem
santificàreu
santificaren
santificaré
santificaràs
santificarà
santificarem
santificareu
santificaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
santificaria
santificaries
santificaria
santificaríem
santificaríeu
santificarien
santifiqui
santifiquis
santifiqui
santifiquem
santifiqueu
santifiquin
santifiqués
santifiquessis
santifiqués
santifiquéssim
santifiquéssiu
santifiquessin

santifica
santifiqui
santifiquem
santifiqueu
santifiquin
Infinitiusantificar
Gerundisantificant
Participi
santificatsantificada
santificatssantificades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : santificació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana