reflectir - verb

re·flec·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
reflecteixo
reflecteixes
reflecteix
reflectim
reflectiu
reflecteixen
reflectia
reflecties
reflectia
reflectíem
reflectíeu
reflectien
reflectí
reflectires
reflectí
reflectírem
reflectíreu
reflectiren
reflectiré
reflectiràs
reflectirà
reflectirem
reflectireu
reflectiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
reflectiria
reflectiries
reflectiria
reflectiríem
reflectiríeu
reflectirien
reflecteixi
reflecteixis
reflecteixi
reflectim
reflectiu
reflecteixin
reflectís
reflectissis
reflectís
reflectíssim
reflectíssiu
reflectissin

reflecteix
reflecteixi
reflectim
reflectiu
reflecteixin
Infinitiureflectir
Gerundireflectint
Participi
reflectitreflectida
reflectitsreflectides

Flexionat com: servir

forma nominal : reflexió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana