espletar - verb

es·ple·tar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espleto
espletes
espleta
espletem
espleteu
espleten
espletava
espletaves
espletava
espletàvem
espletàveu
espletaven
espletí
espletares
espletà
espletàrem
espletàreu
espletaren
espletaré
espletaràs
espletarà
espletarem
espletareu
espletaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espletaria
espletaries
espletaria
espletaríem
espletaríeu
espletarien
espleti
espletis
espleti
espletem
espleteu
espletin
espletés
espletessis
espletés
espletéssim
espletéssiu
espletessin

espleta
espleti
espletem
espleteu
espletin
Infinitiuespletar
Gerundiespletant
Participi
espletatespletada
espletatsespletades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esplet

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana