preveure - verb

pre·veu·re

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
preveig
preveus
preveu
preveiem
preveieu
preveuen
preveia
preveies
preveia
prevèiem
prevèieu
preveien
previu
preveieres / preveres
preveié / prevéu
preveiérem / prevérem
preveiéreu / prevéreu
preveieren / preveren
preveuré
preveuràs
preveurà
preveurem
preveureu
preveuran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
preveuria
preveuries
preveuria
preveuríem
preveuríeu
preveurien
prevegi
prevegis
prevegi
prevegem
prevegeu
prevegin
preveiés
preveiessis
preveiés
preveiéssim
preveiéssiu
preveiessin

preveges / preveu
prevegi
prevegem
prevegeu / preveieu
prevegin
Infinitiupreveure
Gerundipreveient
Participi
previstprevista
previstos / previstsprevistes

Flexionat com: veure

forma nominal : previsió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana