estanyar - verb

es·ta·nyar

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
estanyo
estanyes
estanya
estanyem
estanyeu
estanyen
estanyava
estanyaves
estanyava
estanyàvem
estanyàveu
estanyaven
estanyí
estanyares
estanyà
estanyàrem
estanyàreu
estanyaren
estanyaré
estanyaràs
estanyarà
estanyarem
estanyareu
estanyaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
estanyaria
estanyaries
estanyaria
estanyaríem
estanyaríeu
estanyarien
estanyi
estanyis
estanyi
estanyem
estanyeu
estanyin
estanyés
estanyessis
estanyés
estanyéssim
estanyéssiu
estanyessin

estanya
estanyi
estanyem
estanyeu
estanyin
Infinitiuestanyar
Gerundiestanyant
Participi
estanyatestanyada
estanyatsestanyades

Flexionat com: parlar

forma nominal : estanyada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana