esfondrar - verb

es·fon·drar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esfondro
esfondres
esfondra
esfondrem
esfondreu
esfondren
esfondrava
esfondraves
esfondrava
esfondràvem
esfondràveu
esfondraven
esfondrí
esfondrares
esfondrà
esfondràrem
esfondràreu
esfondraren
esfondraré
esfondraràs
esfondrarà
esfondrarem
esfondrareu
esfondraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esfondraria
esfondraries
esfondraria
esfondraríem
esfondraríeu
esfondrarien
esfondri
esfondris
esfondri
esfondrem
esfondreu
esfondrin
esfondrés
esfondressis
esfondrés
esfondréssim
esfondréssiu
esfondressin

esfondra
esfondri
esfondrem
esfondreu
esfondrin
Infinitiuesfondrar
Gerundiesfondrant
Participi
esfondratesfondrada
esfondratsesfondrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esfondrament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana