envescar - verb

en·ves·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
envesco
envesques
envesca
envesquem
envesqueu
envesquen
envescava
envescaves
envescava
envescàvem
envescàveu
envescaven
envesquí
envescares
envescà
envescàrem
envescàreu
envescaren
envescaré
envescaràs
envescarà
envescarem
envescareu
envescaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
envescaria
envescaries
envescaria
envescaríem
envescaríeu
envescarien
envesqui
envesquis
envesqui
envesquem
envesqueu
envesquin
envesqués
envesquessis
envesqués
envesquéssim
envesquéssiu
envesquessin

envesca
envesqui
envesquem
envesqueu
envesquin
Infinitiuenvescar
Gerundienvescant
Participi
envescatenvescada
envescatsenvescades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : envescament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana