pronominal; transitiu; intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| entono entones entona entonem entoneu entonen | entonava entonaves entonava entonàvem entonàveu entonaven | entoní entonares entonà entonàrem entonàreu entonaren | entonaré entonaràs entonarà entonarem entonareu entonaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| entonaria entonaries entonaria entonaríem entonaríeu entonarien | entoni entonis entoni entonem entoneu entonin | entonés entonessis entonés entonéssim entonéssiu entonessin | entona entoni entonem entoneu entonin | ||
| Infinitiu | entonar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | entonant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : entonament, entonació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana