empenyorar - verb

em·pe·nyo·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
empenyoro
empenyores
empenyora
empenyorem
empenyoreu
empenyoren
empenyorava
empenyoraves
empenyorava
empenyoràvem
empenyoràveu
empenyoraven
empenyorí
empenyorares
empenyorà
empenyoràrem
empenyoràreu
empenyoraren
empenyoraré
empenyoraràs
empenyorarà
empenyorarem
empenyorareu
empenyoraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
empenyoraria
empenyoraries
empenyoraria
empenyoraríem
empenyoraríeu
empenyorarien
empenyori
empenyoris
empenyori
empenyorem
empenyoreu
empenyorin
empenyorés
empenyoressis
empenyorés
empenyoréssim
empenyoréssiu
empenyoressin

empenyora
empenyori
empenyorem
empenyoreu
empenyorin
Infinitiuempenyorar
Gerundiempenyorant
Participi
empenyoratempenyorada
empenyoratsempenyorades

Flexionat com: parlar

forma nominal : empenyorament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana