distingir - verb

dis·tin·gir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
distingeixo
distingeixes
distingeix
distingim
distingiu
distingeixen
distingia
distingies
distingia
distingíem
distingíeu
distingien
distingí
distingires
distingí
distingírem
distingíreu
distingiren
distingiré
distingiràs
distingirà
distingirem
distingireu
distingiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
distingiria
distingiries
distingiria
distingiríem
distingiríeu
distingirien
distingeixi
distingeixis
distingeixi
distingim
distingiu
distingeixin
distingís
distingissis
distingís
distingíssim
distingíssiu
distingissin

distingeix
distingeixi
distingim
distingiu
distingeixin
Infinitiudistingir
Gerundidistingint
Participi
distingitdistingida
distingitsdistingides

Flexionat com: servir

forma nominal : distinció

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana