dislocar - verb

dis·lo·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
disloco
disloques
disloca
disloquem
disloqueu
disloquen
dislocava
dislocaves
dislocava
dislocàvem
dislocàveu
dislocaven
disloquí
dislocares
dislocà
dislocàrem
dislocàreu
dislocaren
dislocaré
dislocaràs
dislocarà
dislocarem
dislocareu
dislocaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dislocaria
dislocaries
dislocaria
dislocaríem
dislocaríeu
dislocarien
disloqui
disloquis
disloqui
disloquem
disloqueu
disloquin
disloqués
disloquessis
disloqués
disloquéssim
disloquéssiu
disloquessin

disloca
disloqui
disloquem
disloqueu
disloquin
Infinitiudislocar
Gerundidislocant
Participi
dislocatdislocada
dislocatsdislocades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : dislocació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana