lladrar - verb

lla·drar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
lladro
lladres
lladra
lladrem
lladreu
lladren
lladrava
lladraves
lladrava
lladràvem
lladràveu
lladraven
lladrí
lladrares
lladrà
lladràrem
lladràreu
lladraren
lladraré
lladraràs
lladrarà
lladrarem
lladrareu
lladraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
lladraria
lladraries
lladraria
lladraríem
lladraríeu
lladrarien
lladri
lladris
lladri
lladrem
lladreu
lladrin
lladrés
lladressis
lladrés
lladréssim
lladréssiu
lladressin

lladra
lladri
lladrem
lladreu
lladrin
Infinitiulladrar
Gerundilladrant
Participi
lladratlladrada
lladratslladrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : lladrament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana