esclatar - verb

es·cla·tar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esclato
esclates
esclata
esclatem
esclateu
esclaten
esclatava
esclataves
esclatava
esclatàvem
esclatàveu
esclataven
esclatí
esclatares
esclatà
esclatàrem
esclatàreu
esclataren
esclataré
esclataràs
esclatarà
esclatarem
esclatareu
esclataran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esclataria
esclataries
esclataria
esclataríem
esclataríeu
esclatarien
esclati
esclatis
esclati
esclatem
esclateu
esclatin
esclatés
esclatessis
esclatés
esclatéssim
esclatéssiu
esclatessin

esclata
esclati
esclatem
esclateu
esclatin
Infinitiuesclatar
Gerundiesclatant
Participi
esclatatesclatada
esclatatsesclatades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esclatada, esclat

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana