destarotar - verb

des·ta·ro·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
destaroto
destarotes
destarota
destarotem
destaroteu
destaroten
destarotava
destarotaves
destarotava
destarotàvem
destarotàveu
destarotaven
destarotí
destarotares
destarotà
destarotàrem
destarotàreu
destarotaren
destarotaré
destarotaràs
destarotarà
destarotarem
destarotareu
destarotaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
destarotaria
destarotaries
destarotaria
destarotaríem
destarotaríeu
destarotarien
destaroti
destarotis
destaroti
destarotem
destaroteu
destarotin
destarotés
destarotessis
destarotés
destarotéssim
destarotéssiu
destarotessin

destarota
destaroti
destarotem
destaroteu
destarotin
Infinitiudestarotar
Gerundidestarotant
Participi
destarotatdestarotada
destarotatsdestarotades

Flexionat com: parlar

forma nominal : destarotament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana