desencaminar - verb

des·en·ca·mi·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desencamino
desencamines
desencamina
desencaminem
desencamineu
desencaminen
desencaminava
desencaminaves
desencaminava
desencaminàvem
desencaminàveu
desencaminaven
desencaminí
desencaminares
desencaminà
desencaminàrem
desencaminàreu
desencaminaren
desencaminaré
desencaminaràs
desencaminarà
desencaminarem
desencaminareu
desencaminaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desencaminaria
desencaminaries
desencaminaria
desencaminaríem
desencaminaríeu
desencaminarien
desencamini
desencaminis
desencamini
desencaminem
desencamineu
desencaminin
desencaminés
desencaminessis
desencaminés
desencaminéssim
desencaminéssiu
desencaminessin

desencamina
desencamini
desencaminem
desencamineu
desencaminin
Infinitiudesencaminar
Gerundidesencaminant
Participi
desencaminatdesencaminada
desencaminatsdesencaminades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desencaminament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana