desembalumar - verb

des·em·ba·lu·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desembalumo
desembalumes
desembaluma
desembalumem
desembalumeu
desembalumen
desembalumava
desembalumaves
desembalumava
desembalumàvem
desembalumàveu
desembalumaven
desembalumí
desembalumares
desembalumà
desembalumàrem
desembalumàreu
desembalumaren
desembalumaré
desembalumaràs
desembalumarà
desembalumarem
desembalumareu
desembalumaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desembalumaria
desembalumaries
desembalumaria
desembalumaríem
desembalumaríeu
desembalumarien
desembalumi
desembalumis
desembalumi
desembalumem
desembalumeu
desembalumin
desembalumés
desembalumessis
desembalumés
desembaluméssim
desembaluméssiu
desembalumessin

desembaluma
desembalumi
desembalumem
desembalumeu
desembalumin
Infinitiudesembalumar
Gerundidesembalumant
Participi
desembalumatdesembalumada
desembalumatsdesembalumades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana