desboscar - verb

des·bos·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbosco
desbosques
desbosca
desbosquem
desbosqueu
desbosquen
desboscava
desboscaves
desboscava
desboscàvem
desboscàveu
desboscaven
desbosquí
desboscares
desboscà
desboscàrem
desboscàreu
desboscaren
desboscaré
desboscaràs
desboscarà
desboscarem
desboscareu
desboscaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desboscaria
desboscaries
desboscaria
desboscaríem
desboscaríeu
desboscarien
desbosqui
desbosquis
desbosqui
desbosquem
desbosqueu
desbosquin
desbosqués
desbosquessis
desbosqués
desbosquéssim
desbosquéssiu
desbosquessin

desbosca
desbosqui
desbosquem
desbosqueu
desbosquin
Infinitiudesboscar
Gerundidesboscant
Participi
desboscatdesboscada
desboscatsdesboscades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : desboscament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana