menjar - verb

men·jar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
menjo
menges
menja
mengem
mengeu
mengen
menjava
menjaves
menjava
menjàvem
menjàveu
menjaven
mengí
menjares
menjà
menjàrem
menjàreu
menjaren
menjaré
menjaràs
menjarà
menjarem
menjareu
menjaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
menjaria
menjaries
menjaria
menjaríem
menjaríeu
menjarien
mengi
mengis
mengi
mengem
mengeu
mengin
mengés
mengessis
mengés
mengéssim
mengéssiu
mengessin

menja
mengi
mengem
mengeu
mengin
Infinitiumenjar
Gerundimenjant
Participi
menjatmenjada
menjatsmenjades

Flexionat com: pujar

forma nominal : menjament, menjada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana