enlletgir - verb

en·llet·gir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enlletgeixo
enlletgeixes
enlletgeix
enlletgim
enlletgiu
enlletgeixen
enlletgia
enlletgies
enlletgia
enlletgíem
enlletgíeu
enlletgien
enlletgí
enlletgires
enlletgí
enlletgírem
enlletgíreu
enlletgiren
enlletgiré
enlletgiràs
enlletgirà
enlletgirem
enlletgireu
enlletgiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enlletgiria
enlletgiries
enlletgiria
enlletgiríem
enlletgiríeu
enlletgirien
enlletgeixi
enlletgeixis
enlletgeixi
enlletgim
enlletgiu
enlletgeixin
enlletgís
enlletgissis
enlletgís
enlletgíssim
enlletgíssiu
enlletgissin

enlletgeix
enlletgeixi
enlletgim
enlletgiu
enlletgeixin
Infinitiuenlletgir
Gerundienlletgint
Participi
enlletgitenlletgida
enlletgitsenlletgides

Flexionat com: servir

forma nominal : enlletgiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana