desistir - verb

des·is·tir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desisteixo
desisteixes
desisteix
desistim
desistiu
desisteixen
desistia
desisties
desistia
desistíem
desistíeu
desistien
desistí
desistires
desistí
desistírem
desistíreu
desistiren
desistiré
desistiràs
desistirà
desistirem
desistireu
desistiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desistiria
desistiries
desistiria
desistiríem
desistiríeu
desistirien
desisteixi
desisteixis
desisteixi
desistim
desistiu
desisteixin
desistís
desistissis
desistís
desistíssim
desistíssiu
desistissin

desisteix
desisteixi
desistim
desistiu
desisteixin
Infinitiudesistir
Gerundidesistint
Participi
desistitdesistida
desistitsdesistides

Flexionat com: servir

forma nominal : desistiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana