esparracar - verb

es·par·ra·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esparraco
esparraques
esparraca
esparraquem
esparraqueu
esparraquen
esparracava
esparracaves
esparracava
esparracàvem
esparracàveu
esparracaven
esparraquí
esparracares
esparracà
esparracàrem
esparracàreu
esparracaren
esparracaré
esparracaràs
esparracarà
esparracarem
esparracareu
esparracaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esparracaria
esparracaries
esparracaria
esparracaríem
esparracaríeu
esparracarien
esparraqui
esparraquis
esparraqui
esparraquem
esparraqueu
esparraquin
esparraqués
esparraquessis
esparraqués
esparraquéssim
esparraquéssiu
esparraquessin

esparraca
esparraqui
esparraquem
esparraqueu
esparraquin
Infinitiuesparracar
Gerundiesparracant
Participi
esparracatesparracada
esparracatsesparracades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : esparracament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana