engallinar - verb

en·ga·lli·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
engallino
engallines
engallina
engallinem
engallineu
engallinen
engallinava
engallinaves
engallinava
engallinàvem
engallinàveu
engallinaven
engalliní
engallinares
engallinà
engallinàrem
engallinàreu
engallinaren
engallinaré
engallinaràs
engallinarà
engallinarem
engallinareu
engallinaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
engallinaria
engallinaries
engallinaria
engallinaríem
engallinaríeu
engallinarien
engallini
engallinis
engallini
engallinem
engallineu
engallinin
engallinés
engallinessis
engallinés
engallinéssim
engallinéssiu
engallinessin

engallina
engallini
engallinem
engallineu
engallinin
Infinitiuengallinar
Gerundiengallinant
Participi
engallinatengallinada
engallinatsengallinades

Flexionat com: parlar

forma nominal : engallinada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana