pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| enfurio enfuries enfuria enfuriem enfurieu enfurien | enfuriava enfuriaves enfuriava enfuriàvem enfuriàveu enfuriaven | enfurií enfuriares enfurià enfuriàrem enfuriàreu enfuriaren | enfuriaré enfuriaràs enfuriarà enfuriarem enfuriareu enfuriaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| enfuriaria enfuriaries enfuriaria enfuriaríem enfuriaríeu enfuriarien | enfuriï enfuriïs enfuriï enfuriem enfurieu enfuriïn | enfuriés enfuriessis enfuriés enfuriéssim enfuriéssiu enfuriessin | enfuria enfuriï enfuriem enfurieu enfuriïn | ||
| Infinitiu | enfuriar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | enfuriant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: apariar
forma nominal : enfuriament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana