desenfrenar - verb

des·en·fre·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenfreno
desenfrenes
desenfrena
desenfrenem
desenfreneu
desenfrenen
desenfrenava
desenfrenaves
desenfrenava
desenfrenàvem
desenfrenàveu
desenfrenaven
desenfrení
desenfrenares
desenfrenà
desenfrenàrem
desenfrenàreu
desenfrenaren
desenfrenaré
desenfrenaràs
desenfrenarà
desenfrenarem
desenfrenareu
desenfrenaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenfrenaria
desenfrenaries
desenfrenaria
desenfrenaríem
desenfrenaríeu
desenfrenarien
desenfreni
desenfrenis
desenfreni
desenfrenem
desenfreneu
desenfrenin
desenfrenés
desenfrenessis
desenfrenés
desenfrenéssim
desenfrenéssiu
desenfrenessin

desenfrena
desenfreni
desenfrenem
desenfreneu
desenfrenin
Infinitiudesenfrenar
Gerundidesenfrenant
Participi
desenfrenatdesenfrenada
desenfrenatsdesenfrenades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desenfrenament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana