encavallar - verb

en·ca·va·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encavallo
encavalles
encavalla
encavallem
encavalleu
encavallen
encavallava
encavallaves
encavallava
encavallàvem
encavallàveu
encavallaven
encavallí
encavallares
encavallà
encavallàrem
encavallàreu
encavallaren
encavallaré
encavallaràs
encavallarà
encavallarem
encavallareu
encavallaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encavallaria
encavallaries
encavallaria
encavallaríem
encavallaríeu
encavallarien
encavalli
encavallis
encavalli
encavallem
encavalleu
encavallin
encavallés
encavallessis
encavallés
encavalléssim
encavalléssiu
encavallessin

encavalla
encavalli
encavallem
encavalleu
encavallin
Infinitiuencavallar
Gerundiencavallant
Participi
encavallatencavallada
encavallatsencavallades

Flexionat com: parlar

forma nominal : encavallament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana