encartar - verb

en·car·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encarto
encartes
encarta
encartem
encarteu
encarten
encartava
encartaves
encartava
encartàvem
encartàveu
encartaven
encartí
encartares
encartà
encartàrem
encartàreu
encartaren
encartaré
encartaràs
encartarà
encartarem
encartareu
encartaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encartaria
encartaries
encartaria
encartaríem
encartaríeu
encartarien
encarti
encartis
encarti
encartem
encarteu
encartin
encartés
encartessis
encartés
encartéssim
encartéssiu
encartessin

encarta
encarti
encartem
encarteu
encartin
Infinitiuencartar
Gerundiencartant
Participi
encartatencartada
encartatsencartades

Flexionat com: parlar

forma nominal : encartament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana