pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| emparaulo emparaules emparaula emparaulem emparauleu emparaulen | emparaulava emparaulaves emparaulava emparaulàvem emparaulàveu emparaulaven | emparaulí emparaulares emparaulà emparaulàrem emparaulàreu emparaularen | emparaularé emparaularàs emparaularà emparaularem emparaulareu emparaularan | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| emparaularia emparaularies emparaularia emparaularíem emparaularíeu emparaularien | emparauli emparaulis emparauli emparaulem emparauleu emparaulin | emparaulés emparaulessis emparaulés emparauléssim emparauléssiu emparaulessin | emparaula emparauli emparaulem emparauleu emparaulin | ||
| Infinitiu | emparaular | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | emparaulant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : emparaulament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana