pronominal; transitiu; intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| trenco trenques trenca trenquem trenqueu trenquen | trencava trencaves trencava trencàvem trencàveu trencaven | trenquí trencares trencà trencàrem trencàreu trencaren | trencaré trencaràs trencarà trencarem trencareu trencaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| trencaria trencaries trencaria trencaríem trencaríeu trencarien | trenqui trenquis trenqui trenquem trenqueu trenquin | trenqués trenquessis trenqués trenquéssim trenquéssiu trenquessin | trenca trenqui trenquem trenqueu trenquin | ||
| Infinitiu | trencar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | trencant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: abarrocar
forma nominal : trencament, trencadissa, trencada
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana