emetre - verb

e·me·tre

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emeto
emets
emet
emetem
emeteu
emeten
emetia
emeties
emetia
emetíem
emetíeu
emetien
emetí
emeteres
emeté
emetérem
emetéreu
emeteren
emetré
emetràs
emetrà
emetrem
emetreu
emetran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emetria
emetries
emetria
emetríem
emetríeu
emetrien
emeti
emetis
emeti
emetem
emeteu
emetin
emetés
emetessis
emetés
emetéssim
emetéssiu
emetessin

emet
emeti
emetem
emeteu
emetin
Infinitiuemetre
Gerundiemetent
Participi
emèsemesa
emesosemeses

Flexionat com: admetre

forma nominal : emissió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana