embussar - verb

em·bus·sar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
embusso
embusses
embussa
embussem
embusseu
embussen
embussava
embussaves
embussava
embussàvem
embussàveu
embussaven
embussí
embussares
embussà
embussàrem
embussàreu
embussaren
embussaré
embussaràs
embussarà
embussarem
embussareu
embussaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
embussaria
embussaries
embussaria
embussaríem
embussaríeu
embussarien
embussi
embussis
embussi
embussem
embusseu
embussin
embussés
embussessis
embussés
embusséssim
embusséssiu
embussessin

embussa
embussi
embussem
embusseu
embussin
Infinitiuembussar
Gerundiembussant
Participi
embussatembussada
embussatsembussades

Flexionat com: parlar

forma nominal : embussament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana