embogir - verb

em·bo·gir

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
embogeixo
embogeixes
embogeix
embogim
embogiu
embogeixen
embogia
embogies
embogia
embogíem
embogíeu
embogien
embogí
embogires
embogí
embogírem
embogíreu
embogiren
embogiré
embogiràs
embogirà
embogirem
embogireu
embogiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
embogiria
embogiries
embogiria
embogiríem
embogiríeu
embogirien
embogeixi
embogeixis
embogeixi
embogim
embogiu
embogeixin
embogís
embogissis
embogís
embogíssim
embogíssiu
embogissin

embogeix
embogeixi
embogim
embogiu
embogeixin
Infinitiuembogir
Gerundiembogint
Participi
embogitembogida
embogitsembogides

Flexionat com: servir

forma nominal : embogiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana