col·legiar - verb

col·le·gi·ar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
col·legio
col·legies
col·legia
col·legiem
col·legieu
col·legien
col·legiava
col·legiaves
col·legiava
col·legiàvem
col·legiàveu
col·legiaven
col·legií
col·legiares
col·legià
col·legiàrem
col·legiàreu
col·legiaren
col·legiaré
col·legiaràs
col·legiarà
col·legiarem
col·legiareu
col·legiaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
col·legiaria
col·legiaries
col·legiaria
col·legiaríem
col·legiaríeu
col·legiarien
col·legiï
col·legiïs
col·legiï
col·legiem
col·legieu
col·legiïn
col·legiés
col·legiessis
col·legiés
col·legiéssim
col·legiéssiu
col·legiessin

col·legia
col·legiï
col·legiem
col·legieu
col·legiïn
Infinitiucol·legiar
Gerundicol·legiant
Participi
col·legiatcol·legiada
col·legiatscol·legiades

Flexionat com: apariar

forma nominal : col·legiació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana