coure - verb

cou·re

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
coc
cous
cou
coem
coeu
couen
coïa
coïes
coïa
coíem
coíeu
coïen
coguí
cogueres
cogué
coguérem
coguéreu
cogueren
couré
couràs
courà
courem
coureu
couran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
couria
couries
couria
couríem
couríeu
courien
cogui
coguis
cogui
coguem
cogueu
coguin
cogués
coguessis
cogués
coguéssim
coguéssiu
coguessin

cou
cogui
coguem
coeu
coguin
Infinitiucoure
Gerundicoent
Participi
cogut / cuitcoguda / cuita
coguts / cuitscogudes / cuites

forma nominal : cocció

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana