cotitzar - verb

co·tit·zar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
cotitzo
cotitzes
cotitza
cotitzem
cotitzeu
cotitzen
cotitzava
cotitzaves
cotitzava
cotitzàvem
cotitzàveu
cotitzaven
cotitzí
cotitzares
cotitzà
cotitzàrem
cotitzàreu
cotitzaren
cotitzaré
cotitzaràs
cotitzarà
cotitzarem
cotitzareu
cotitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
cotitzaria
cotitzaries
cotitzaria
cotitzaríem
cotitzaríeu
cotitzarien
cotitzi
cotitzis
cotitzi
cotitzem
cotitzeu
cotitzin
cotitzés
cotitzessis
cotitzés
cotitzéssim
cotitzéssiu
cotitzessin

cotitza
cotitzi
cotitzem
cotitzeu
cotitzin
Infinitiucotitzar
Gerundicotitzant
Participi
cotitzatcotitzada
cotitzatscotitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : cotització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana