intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| contemporitzo contemporitzes contemporitza contemporitzem contemporitzeu contemporitzen | contemporitzava contemporitzaves contemporitzava contemporitzàvem contemporitzàveu contemporitzaven | contemporitzí contemporitzares contemporitzà contemporitzàrem contemporitzàreu contemporitzaren | contemporitzaré contemporitzaràs contemporitzarà contemporitzarem contemporitzareu contemporitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| contemporitzaria contemporitzaries contemporitzaria contemporitzaríem contemporitzaríeu contemporitzarien | contemporitzi contemporitzis contemporitzi contemporitzem contemporitzeu contemporitzin | contemporitzés contemporitzessis contemporitzés contemporitzéssim contemporitzéssiu contemporitzessin | contemporitza contemporitzi contemporitzem contemporitzeu contemporitzin | ||
| Infinitiu | contemporitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | contemporitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : contemporització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana