pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| consolo consoles consola consolem consoleu consolen | consolava consolaves consolava consolàvem consolàveu consolaven | consolí consolares consolà consolàrem consolàreu consolaren | consolaré consolaràs consolarà consolarem consolareu consolaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| consolaria consolaries consolaria consolaríem consolaríeu consolarien | consoli consolis consoli consolem consoleu consolin | consolés consolessis consolés consoléssim consoléssiu consolessin | consola consoli consolem consoleu consolin | ||
| Infinitiu | consolar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | consolant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : consol
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana