transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| connaturalitzo connaturalitzes connaturalitza connaturalitzem connaturalitzeu connaturalitzen | connaturalitzava connaturalitzaves connaturalitzava connaturalitzàvem connaturalitzàveu connaturalitzaven | connaturalitzí connaturalitzares connaturalitzà connaturalitzàrem connaturalitzàreu connaturalitzaren | connaturalitzaré connaturalitzaràs connaturalitzarà connaturalitzarem connaturalitzareu connaturalitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| connaturalitzaria connaturalitzaries connaturalitzaria connaturalitzaríem connaturalitzaríeu connaturalitzarien | connaturalitzi connaturalitzis connaturalitzi connaturalitzem connaturalitzeu connaturalitzin | connaturalitzés connaturalitzessis connaturalitzés connaturalitzéssim connaturalitzéssiu connaturalitzessin | connaturalitza connaturalitzi connaturalitzem connaturalitzeu connaturalitzin | ||
| Infinitiu | connaturalitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | connaturalitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : connaturalització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana