concloure - verb

con·clou·re

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
concloc
conclous
conclou
concloem
concloeu
conclouen
concloïa
concloïes
concloïa
concloíem
concloíeu
concloïen
concloguí
conclogueres
conclogué
concloguérem
concloguéreu
conclogueren
conclouré
conclouràs
conclourà
conclourem
concloureu
conclouran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
conclouria
conclouries
conclouria
conclouríem
conclouríeu
conclourien
conclogui
concloguis
conclogui
concloguem
conclogueu
concloguin
conclogués
concloguessis
conclogués
concloguéssim
concloguéssiu
concloguessin

conclou
conclogui
concloguem
concloeu
concloguin
Infinitiuconcloure
Gerundiconcloent
Participi
conclòsconclosa
conclososconcloses

Flexionat com: excloure

forma nominal : conclusió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana