preconitzar - verb

pre·co·nit·zar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
preconitzo
preconitzes
preconitza
preconitzem
preconitzeu
preconitzen
preconitzava
preconitzaves
preconitzava
preconitzàvem
preconitzàveu
preconitzaven
preconitzí
preconitzares
preconitzà
preconitzàrem
preconitzàreu
preconitzaren
preconitzaré
preconitzaràs
preconitzarà
preconitzarem
preconitzareu
preconitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
preconitzaria
preconitzaries
preconitzaria
preconitzaríem
preconitzaríeu
preconitzarien
preconitzi
preconitzis
preconitzi
preconitzem
preconitzeu
preconitzin
preconitzés
preconitzessis
preconitzés
preconitzéssim
preconitzéssiu
preconitzessin

preconitza
preconitzi
preconitzem
preconitzeu
preconitzin
Infinitiupreconitzar
Gerundipreconitzant
Participi
preconitzatpreconitzada
preconitzatspreconitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : preconització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana